Educar en positiu sempre és millor

Un dels grans errors que cometem les mares i els pares és que posem el focus de la nostra atenció en allò negatiu, en allò que fa malament el nen. Perdem molt de temps buscant defectes i com a conseqüència això és el que trobem…

Però això és normal, ja que com destaca Shefali Tsabary “No resulta interessant que els pares necessitin assenyalar el comportament negatiu dels fills, però poques vegades trobin el costat positiu del seu comportament normal? Estem tan programats per concentrar-nos en el nostre propi comportament negatiu que per naturalesa fem el mateix amb els fills”.

Per aquest motiu la feina ha de començar per un mateix. Som els pares els que hem de començar a canviar. No oblidis que l'única persona sobre qui tens control i sobre la qual pots influir ets tu mateix. Si ens enfoquem a canviar i millorar-nos a nosaltres mateixos aconseguirem millors resultats. Hem d'entendre que els nostres fills actuen com a mirall del que no veiem en nosaltres mateixos. Som el seu model de referència en la nostra manera de parlar, comunicar-nos, expressar-nos, etc. Com no volem que cridin si som nosaltres els primers que els demanem les coses a crits?, com no estaran enganxats al seu Smartphone si estem nosaltres tot el dia enganxats al mateix?, etc.

El que passa és que ens enfoquem en els defectes (reals o percebuts) dels nostres fills però som incapaços de mirar al nostre interior i promoure canvis que ens ajudaran a enfocar-nos en allò bo, en allò positiu, en allò que fan bé i no sempre en allò dolent. És una feina lenta i pacient que has de començar ara mateix.

Fa un temps vaig escriure un article sota el títol “Pares cercadors de tresors” i realment és en allò que ens hem de convertir, en pares i mares cercadors de qualitats i no de defectes. Invertim el mateix temps i energies a enfocar-nos en allò dolent que en allò bo, per què no intentem donar més importància a allò positiu? Per això ja canvia l'enfocament i veuràs com tot canvia. En lloc de dir-li: “Ets dolent per això, allò i això altre”, digues-li afectuosament: “T'has de sentir malament, no?”, “Què puc fer per ajudar-te millor”. Fes la prova…

Shefali Tsabary ens dóna alguns consells que et recomano que comencis a aplicar ja mateix:

• Accepta totalment que educar vol dir educar-te a tu, no al teu fill.
• Adona't que la responsabilitat del canvi és únicament teva, no del teu fill.
• Pren consciència que la teva lluita és un reflex dels teus conflictes interns (que projectes al teu fill).
• Transforma cada situació a la pregunta següent: “Què diu això de mi?”

Per tant canviant aquest enfocament millorarem moltes coses. Ara veurem a la pràctica què podem fer. Comencem per canviar la nostra actitud i per això res millor que ens treballem a nosaltres mateixos tres coses essencials:

1. Educar amb un somriure (malgrat els mals moments i les dificultats).
2. Eliminar les queixes doncs només serveixen per caure en una actitud victimista i això és el que aprenen els nostres fills.
3. Actua amb sentit de l'humor i l'optimisme. Hem de començar a desdramatitzar moltíssimes qüestions que no són tan importants al nostre dia a dia educatiu.

Transforma cada situació a la pregunta següent: “Què diu això de mi?”

A més de tot això tenim dues eines fantàstiques on recolzar-nos cada dia: l'estímul i l'elogi.

Estimular

Els nostres fills se senten molt bé quan perceben per part nostra plena confiança en què aconseguiran les coses. “Estic segur que ho faràs”, “Confio en la teva paraula”, “Crec que tu ho pots fer” són paraules que ressonen al cap i l'impulsaran en la direcció adequada. Si saben que tenim plena confiança que ho faran bé en lloc d'amenaçar-los si ho fan malament, les possibilitats que ho facin bé augmentaran. Coneixes l'efecte Pigmalió o Profecia autocomplida? Aquest espot publicitari ho explica molt bé:

Si tu no mentalitzes els teus fills que “Jo crec que tu ho pots fer” ells no es mentalitzaran a si mateixos que “Crec que ho puc fer”. Com pots tornar a comprovar, la feina comença en tu mateix…

Elogiar

Sempre parlo del poder de l'elogi com a eina màgica per educar. Necessitem fer servir més sovint aquesta eina però, ho hem de fer de manera correcta, ja que no tots els elogis són estimulants ni tots ens ajuden a aconseguir el que realment volem: que el nostre fill percebi que és capaç i competent. Vegem alguns consells per utilitzar de manera adequada aquesta eina:

• Destaca el que és positiu encara que et sembli insignificant i de poca importància per a tu. Segons M. Gootman “un bon costum és fer dos comentaris positius i sincers per cada correcció que fem”.
• Digues les coses perquè les sents (de cor). El nen percep perfectament quan l'elogi és sincer. No podem dir a un nen que ha fet un dibuix molt malament, fantàstic. El nen no és ximple. No obstant busca algun aspecte en què puguis ser sincer amb el teu elogi. Segur que ho trobes.
• Centra't en els fets, no en l'autor dels mateixos: Si el teu fill acaba de compartir la seva joguina amb la seva germana no li diguis: “Oh, que n'ets de bo” doncs només li estaràs “penjant una etiqueta” que al nen li diu més ben poc. Cal que li indiquis exactament el que ha fet bé “Que bé, m'agrada que comparteixis les teves joguines amb la teva germana”.
• Evita les comparacions. Si l'elogi va lligat a la comparació, això pot conduir al desànim. Aquest tipus d'elogi només genera ressentiment entre els nens (també si són germans).
• Elimina les etiquetes: Has escoltat o dit alguna vegada comentaris d'aquest tipus als teus fills?

"És igual que el seu pare. Cabezota. No hi podem fer res".

"Ha estat un problema des que va néixer. No sabem què fer-ne...".

"És un irresponsable. No puc deixar-ho sol perquè me l’embolica".

Els nostres fills donen per vàlides aquestes afirmacions i acaben creient que són realment així. Si volem que creixin assegurances de si mateixos hem d'aprofitar qualsevol oportunitat que se'ns presenti per emfatitzar el que és positiu. Cal que...

• Els diguem quant els volem, valorant-los i tractant-los amb confiança.
• Els felicitem sempre pels seus petits progressos i esforç realitzat.
• Reconeguem en públic les seves habilitats i èxits.
• Transforma cada situació a la pregunta següent: “Què diu això de mi?”

Però molt de compte, l'excés d'elogis pot ser perjudicial. Aquí com en tot, hem de trobar l'equilibri just, ja que elogiar en excés pot ser tan dolent com no elogiar prou. Aquest elogi desmesurat condueix al fet que tinguin expectatives poc realistes de si mateixos i això té conseqüències molt negatives…