Deixeu que s'equivoquin

setembre 12, 2017

Molts pares cometen l'error de sobreprotegir els fills. I és un error perquè la sobreprotecció consisteix a no permetre als fills fer les coses per a les quals sí que estan preparats. Sobreprotegir vol dir fer pel nen (o adolescent) el que ell pot fer per si mateix. Neix de la creença errònia que hem d'oferir als nostres fills el millor portada a l'extrem on en lloc d'afavorir que siguin persones autònomes i responsables motivem un tipus de personalitat feble i dependent sense eines per enfrontar-se davant la vida.

Si donem menjar a un nen de 3 anys que ja pot menjar sol, ho estem sobreprotegint. Si vestim una nena de 4 que ja es pot vestir sola, exactament el mateix. Si resolem els problemes del nostre fill adolescent també ho estem sobreprotegint… Tots ells són capaços de realitzar aquestes tasques, però som els pares els que els tornem inútils i dependents acabant amb la seva voluntat.

Però no pensis que la sobreprotecció es refereix exclusivament a les cures personals i els hàbits d'autonomia. Imagina aquesta situació:

La mare d'Alberto ha anat a recollir el fill que cursa tercer de primària. Quan el veu arribar trist i capcot li pregunta què li passa i el nen li contesta. “Andrés m'ha insultat”, “Andrés?”, contesta la seva mare, “No et preocupis que ara mateix parlo amb ell”. La mare s'acosta a l'Andreu i li crida l'atenció i l'amenaça dient-li que com que es torni a ficar amb el seu fill se les veurà amb ella…

Si intervenim en aquest tipus de situacions, els adults no els permetem l'oportunitat que aprenguin a relacionar-se i solucionar els seus problemes i conflictes. I em pregunto, si no ho fan ara que són petits, quan ho aprendran?

Els pares hem de ser conscients que eduquem per ajudar-los a créixer i sobretot per ajudar-los a partir. Han d'aprendre a ser prou autònoms perquè arribi un moment en què no ens necessitin...

Anne Bacus al seu llibre “100 idees perquè els teus fills siguin autònoms” planteja algunes qüestions que tots ens hauríem de fer:

Continua sent petit als teus ulls? Continua sent “el teu nadó” amb deu anys?
Com et sents quan el teu fill guanya autonomia? Orgullós per ell i per tu mateix o més aviat trist pel paper que perds?
Sents nostàlgia quan el recordes més petit, i per tant, més depenent?

Característiques i actituds del nen sobreprotegit

Els nens sobreprotegits reuneixen una sèrie de característiques fruit de l'educació que han rebut, que no els permet créixer:

Manca d'iniciativa personal.
Demandant i exigent.

Li costa adaptar-se a les situacions i depèn dels adults.
Habituat que li facin les coses i el serveixin.
No és servicial ni s'ofereix a ajudar els altres.
No és capaç de fer les tasques sense ajut.
Egoista i incapaç de posar-se al lloc dels altres.

Característiques dels pares sobreprotectors

Els pares sobreprotectors també reuneixen una sèrie de característiques i actituds:
Ho defensen davant dels seus professors (pares advocats).
Se senten culpables quan no els ajuden.
Ho fan tot al nen: ho vesteixen, donen menjar… si poguessin també li mastegarien el menjar (perquè no s'ofega).
No permeten que facin sortides i excursions a l'escola, per si els passa alguna cosa.
No permeten que altres adults el corregeixin.
Seleccionen les amistats.

Per què sobreprotegim els nostres fills?

Les causes de la sobreprotecció són molt diverses i complexes. Tenen molt a veure amb les falses creences que arrosseguem i impedeixen que eduquem els nostres fills per a la vida, perquè adquireixin les eines necessàries per enfrontar-se a la vida per ells mateixos. Com se sol dir, no cal preparar el camí per al nen sinó el nen per al camí. Vegem algunes actituds que ens condueixen a la sobreprotecció:

Confondre sobreprotecció amb amor. Trobem pares que els faciliten el camí i la vida al màxim perquè no s'hagin d'esforçar. “Ho faig tot pel meu fill perquè l'estimo i no vull que li falti de res”.

Por. Múltiples pors ens porten a actuar d'aquesta manera: por que pateixin, que pateixin algun dolor, davant de les coses i situacions desagradables de la vida… però també la por que creixin i algun dia ens abandonin.

Control. La sobreprotecció ens fa sentir que tenim el control en tot moment. Per tant, és més freqüent en mares i pares amb un perfil controlador, que es resisteix a acceptar els canvis que es van produint en les diverses etapes de desenvolupament del nen.

I tot això està present en una infinitat de creences errònies que hem d'eliminar:

El meu fill no és capaç de fer les coses bé si jo no l'ajudo.
Sempre dependran de mi.
Si els ho dono tot, seran feliços.
Voler-ho vol dir fer-ho tot.
He de ser la mare/pare perfecta/o.
El sobreprotegeixo pel seu bé.

Educar en la responsabilitat

Per aquest motiu el nostre objectiu ha de ser trobar un equilibri entre protegir i sobreprotegir, ja que la sobreprotecció és la desprotecció més absoluta. És necessari educar en la responsabilitat. El nen a qui ensenyem a valdre's per si mateix creix amb la seguretat que pot continuar avançant amb l'ajuda i la supervisió dels adults que l'impulsem a créixer i millorar però no a dependre de nosaltres.

Com destaca Maite Vallet:

Al llarg de la infància, per créixer, el nen necessitarà assumir constants despreniments: el part, el deslletament, el pas d'aliment líquid a sòlid, ser alimentat a utilitzar els coberts; passarà d'arrossegar-se a gatejar, de gatejar a posar-se dempeus, de caminar a córrer, saltar i enfilar-se; de no controlar els seus esfínters a controlar-los; de ser banyat i vestit a banyar-se i vestir-se; de viure en un entorn familiar conegut a assistir diàriament a un entorn escolar...

Per tant, els pares ajudem els nostres fills a créixer quan ensenyem a desprendre's de nosaltres, quan li permetem aprendre a ser autònoms. Educar a la responsabilitat és més lent i complex però necessari.

Què podem fer?

Principalment permetre que el nen s'enfronti a les dificultats que se li presenten des de petit sense que nosaltres li resolguem la situació.

Que aprengui a pensar per ell mateix. Per això hem de preguntar-li el perquè de les coses, què és el que creu ell…
Que realitzi activitats amb altres nens on els adults no estiguin sempre a sobre dirigint-les.
Practicar algun esport o tasca (ex. Tocar un instrument musical) que requereixi esforç, constància i rutina.
Permetre'ls adquirir autonomia deixant-los fer les coses encara que s'equivoquin. Els errors també són una oportunitat fantàstica per aprendre.

Per acabar aquest article m'agradaria recomanar-te una sèrie de llibres que t'ajudaran a entendre amb més profunditat la sobreprotecció i t'oferiran una sèrie d'eines complementàries a les que t'he ofert en aquest post: